LA DAMA DE
L’UNICORN
Una novel·la
esplèndida basada en cinc tapissos flamencs que estan considerats una de les
grans obres de l’art medieval d’Europa.
La dama de
l’unicorn ens narra la història d’uns tapissos que per encàrrec del noble Jean le
Viste són realitzats per un taller de lissiers
de Brussel·les. Amb aquest encàrrec quedaran tramades les vides del pintor
Nicolas des Innocents i d’Aliénor de la Chapelle, la filla cega del tapisser.
Amb fils d’or,
Tracy Chevalier, anirà teixint aquesta trama sense deixar cap espai buit. Com
les millefleurs que teixeixen en
aquest petit taller i que per aquesta especialitat estan ben considerats entre
el gremi.
L’autora ens
situa als volts de 1490, ens descriu les costums de l’època fent-nos viatjar de
França a Brussel·les. Tal i com ja va fer en la novel·la, Àngels fugaços, la
història avança capítol a capítol des del punt de vista de diferents personatges.
Tots ells i elles estan ben caracteritzats, amb personalitats ben marcades:
Nicolas de
Innocents: un pintor a qui li agraden molt les dones però que el tapís de la
Dama de l’unicorn farà que per primer cop pensi en alguna de les dones que coneix
i no només en el seu propi interès; Claude le Viste: filla gran del noble Jean
le Viste en edat de casar-se però que ella està més per descobrir i
experimentar amb el pintor les històries que li han cantat des de petita les
minyones; Geneviève de Nanterre: esposa de Jean le Viste i mare de Claude està
cansada de la vida que porta, se sent fracassada per no haver donat un fill al
marit i l’únic desig és ingressar a un convent de monges; George de la
Chapelle: lissier i amo del taller de
teixidors que s’encarrega d’elaborar els tapissos de la Dama de l’unicorn i que
vetlla en tot moment perquè del seu taller no en surti res que no tingui una
qualitat alta. Hi treballa el seu fill, futur hereu de l’ofici a qui li costa
delegar feines de responsabilitat per por a admetre que es fa gran; Phillippe
de la Tour: treballa per a George i admira en silenci a Aliénor, per qui faria
qualsevol cosa, esperant el seu moment amb paciència; Aliénor de la Chapelle:
filla de George i Christine du Sablon, privada del sentit de la vista s’adona
de tot el que passa al seu voltant. Noia amb molta sensibilitat que mira de
demostrar en tot moment que és útil i treballadora per tal que no la facin fora
de casa. Té molt clar el que li agrada i el que no i estarà disposada al que
calgui per no fer el que li disgusta; Christine de Sablon: mare d’Aliénor que
fa costat al seu marit per aconseguir que el negoci funcioni. Creient i
practicant diu tot el que pensa i no permet males maneres o males paraules en
la seva presència. Cuidarà la seva filla en tot moment fins que la vanitat farà
que baixi la guàrdia quan se li presenta l’oportunitat de teixir, activitat
prohibida a les dones en aquella època.
En especial
destaco l’Aliénor, la filla cega del tapisser que per motiu d’aquesta
discapacitat perceb l’entorn amb la resta dels sentits. Es dedica al seu hort i
jardí que ens el descriu d’una forma tan acurada que en alguns moments m’ha
semblat que hi estava passejant anant en compte de no trepitjar el seu estimat
muguet. “Si una mirada és com un fil de l’ordit, lligat entre un i altre
plegadors d’un teler, jo notava el seu fil, tibant”.
El paper de les
mares que surten en aquesta novel·la ens mostra com proven de moure els fils
per dirigir la vida de les seves filles però com, Claude filla de Jean le Viste
i Aliénor, se’n desenredaran a la seva manera.
Altres obres
llegides: La noia de la perla, Àngels
fugaços, El blau virginal i Criatures
extraordinàries.
À Mon Seul Désir és continuar descobrint aquestes novel·les
històriques d’una de les meves autores preferides, Tracy Chevalier.
