I si et quedes amb mi?
Et mostres, emergeixes,
t'insinues i t'esvaeixes.
Ets fugissera i, sovint, efímera.
he descobert el camí que em porta a tu.
Ignoro com va ocórrer.
És com quan cerques i no trobes
i el dia que no ocupa els pensaments
brilles amb una intensitat tan clara
que camino a cegues.
I és així com vas aparèixer i,
a través dels altres sentits,
vaig capturar l'instant.
Ara que conec la drecera que esquiva la foscor,
ja res tornarà a ser igual.
De so metàl·lic i agut, un gust nectarí,
de tacte gèlid i fragància cítrica.
Màgia? Sí. I sé com invocar-te.
Espera'm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada