WONDER

WONDER

AUGUST (AUGGIE) PULLMAN ha nascut amb una greu deformació a la cara i s’ha hagut de sotmetre a tantes operacions que no ha pogut anar a l’escola; fins ara, que té deu anys.

Avui us vull recomanar una novel·la sensible. He acabat de llegir-la i m’he adonat que estava somrient, que em sentia bé. Crec que el missatge final és d’optimisme. Que la vida/persones poden fer un punt de gir en qualsevol moment.

És una història que se’ns presenta a través de diferents personatges i els seus sentiments. Tot el que passa, el que senten, el que diuen i el que no diuen i com ho viuen és totalment versemblant.

Destaco la sensibilitat (Facultat de sentir, capacitat de percebre pels sentits, mitjançant la sensació). Els personatges que narren, nens i adolescents, són sensibles al seu entorn. Observen, analitzen i intenten comprendre el món on viuen i necessiten sentir-s’hi inclòs.

Una novel·la en la qual el sentit de l’oïda és també protagonista. Començant per les frases que presenten els diferents narradors. Frases extretes de la lletra d’una cançó. Per tant podríem dir que Wonder té banda sonora. I l’oïda del protagonista que se li presenta com un altre problema a mitja trama i serà necessari l’ús d’audiòfons.

Wonder fa reflexionar sobre les relacions entre les persones i, també, entre les persones i els animals. Et recorda el pas per l’escola i com es viu aquesta experiència. Hi ha una frase que vaig marcar que diu l’August (protagonista) a la seva mare: -Mare, ¿tota la vida hauré d’estar pendent dels imbècils com ells? Vull dir que si quan sigui gran també serà igual.

Jo li respondria que sempre hi haurà gent que respondrà o actuarà com esperes o desitges i d’altre que no. Sempre hi haurà gent sensible i gent que fereix. En aquesta història trobem:

-L’August, el protagonista. Que es descriu com un nen normal i corrent. Així se sent ell i tot el contrari el fan sentir la majoria de persones que es creuen amb ell pel carrer o a l’escola. Però sempre hi ha excepcions i ens trobarem uns personatges que valoraran l’August pel nen simpàtic, enginyós, intel·ligent i bo que és. Tot i el que explica que sent i les experiències dures que viu t’acabes contagiant pels bons moments de la narració.  

-Uns pares protectors. Molt encertat el sentit de l'humor del pare. Versemblant la protecció i el patiment cap els fills.

-Una germana que l’estima però que alhora pateix gelosia per l’atenció que els pares han bolcat en el germà. Una germana que en algun moment voldrà amagar-lo del seu cercle nou i que això la fa sentir com una mala persona. Una noia que ha viscut observant la reacció dels altres a l'observar el seu germà, patint el rebuig social i que sent ràbia i incomprensió. Tot molt ben mostrat, sense dir-ho, sense parlar dels sentiments directament. T’adones com està estructurada la societat, com els que tenen èxit tenen un camí més fàcil.

-El Jack, l’amic que valora l’August però que ha de fer un creixement personal i que ha de posar a la balança l’amistat i el sentir-se integrat a l’escola.

-El Julian, personatge intolerant influenciat i recolzat pels seus pares.

-La Summer, la bondat personificada. Es podria pensar que és un personatge poc creïble però tot el contrari, com que és la Bondat, tothom ho veu, i no hi ha ningú que ho discuteixi. No jutja, no recrimina, és comprensiva.

-El senyor Culet, director de l’escola, que estima la seva feina i els i les seves alumnes.

-La Miranda, és l’adolescència. Moment que necessites una base segura que t’ajudi a continuar creixent.

-La gossa del protagonista, la Daissy, que al ser un animal no jutja l’aspecte de l’humà i se l’estima per com és.

La trama està molt ben portada. Avança a través de diferents narradors que et fan adonar que sovint pressuposem el què pensen o el què faran els altres i sovint ens equivoquem.

El vocabulari, els temes de conversa i les preocupacions són les adequades a l’edat dels personatges.

Cap al final de la novel·la, l’August diu: Jo crec que hi hauria d’haver una llei que digués que tothom ha de rebre una ovació amb tot el públic dret almenys un cop a la vida. Aquesta frase mostra la necessitat de ser acceptat que té aquesta persona que ha viscut el rebuig dels altres.

Penso que és una bona lectura per a nois i noies (per reflexionar sobre les relacions entre ells) i també per a més grans (l’atenció, estima i la comprensió que necessiten els nens i nenes).

He consultat la proposta per treballar la lectura que fa l’editorial que publica Wonder, La campana, i em sembla magnífica. Aprofito per comentar que el títol em sembla encertat. Acabo trobant meravelloses les persones que tenen bons sentiments, que parlen amb unes paraules dolces i respectuoses, que no fereixen. La bellesa està dins nostra, sempre, i acaba mostrant-se a través de les nostres paraules i actuacions.

Acabaré escrivint un precepte dels que demana el senyor Browne (un professor dels que et queden gravats per sempre; professors que ensenyen més enllà de la seva matèria). Aquí va el meu precepte:

PRECEPTE DE LA MAR

“Tothom hauria de poder viure una infància feliç envoltat d’uns éssers que t’estimessin per sobre de tot.”