A la lluna

A LA LLUNA

Aquesta nit em mostres la teva millor cara:

nacrada, clara i sincera

i penso: ets bella.

Infinita, sense principi ni fi

t’assenyalo amb l’índex i giravolto.

Ressegueixo el centre, per sobre les taques

que delaten la teva vellesa i saviesa.

Ara aparto el dit. Tu decideixes dansar per sobre el mar.

T’has posat un vestit d’argent llarguíssim

que l’estens com una catifa fins als meus peus nus.

És que, potser, m’estàs convidant a enfilar el camí cap a tu?

Imagino que trepitjo la catifa i que sona Debussy.

Et diré un secret: l’acabaré d’aprendre per a tu.

Quan la interpreti dansaré sobre les tecles nacrades del meu piano vell

I ens trobarem en l’últim acord.

Aleshores, em podràs xiuxiuejar els secrets que guardes en el quart creixent?

Mentre, segueix mentint, que ja ens coneixem.

Ara m’aturo a contemplar-te i t’admiro allà dalt, custodiant i penso:

Ets valenta, segura, plàcida.

Immòbil, observes com uns núvols intenten ocultar-te.

Precisament avui? Avui que estàs més bella?

Potser el centenar d’estrelles geloses que ploren més a prop teu és perquè els han explicat que ets la reina del ball.

I sota el sedàs d’un núvol, misteriosa, has aconseguit que em quedi en un silenci còmode.

Només tu i jo i els pensaments.

Sempre els pensaments...

que ara ens bressolen.