Des de petita he vist com el meu pare transformava espais (un racó d'una plaça de poble, un racó de casa o una capsa de fusta) en pessebres preciosos.
La seva concentració, el seu silenci, la seva imaginació, la seva creativitat, la traça per barrejar materials, ... m'atreien i em convertien en espectadora i algunes vegades, i cada cop més a mida que jo creixia, en col·laboradora.
Ja fa uns anys que amb el seu grup de pessebristes fan uns pessebres monumentals . Tot té el seu procés: pensen la temàtica, dissenyen els plànols, busquen el material i comencen la transformació, quan encara fa calor, per tal de tenir-lo preparat per inaugurar-lo el dia vuit de desembre.
En els últims monumentals han afegit una explicació acompanyada de música que dirigeix la vista de l'espectador perquè no es perdi cap detall del pessebre. Aquí és on col·laboro jo, alguns cops si la temàtica ho permet narro un petit conte i d'altres explico el lloc on l'han ubicat i els passatges bíblics.
M'agrada pensar que comparteixo la seva màgia, la seva creativitat, que he heretat la seva passió per crear històries. Ell amb materials (siguin pessebres o siguin vaixells en miniatura) i jo amb materials i amb lletres.
Per a mi, aquests són els instants que em fan sentir el Nadal a prop, és on hi trobo la transformació, la germanor i la màgia.
Monells 2014
Eivissa 2014
