Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 7 de febrer del 2014

Alguns poemes meus

TONALITATS NOCTURNES

Pinzells afilats,
passadissos il·luminats per descàrregues elèctriques intermitents,
tasses de porcellana esquerdades
i records desprotegits.

Miralls en què caus en compàs de tres
trobant racons perduts d’una ciutat interna en runes
de pedres amargues en un camí que s’esborra. 

Simfonia en si menor
sobre personatges intercanviats d’una rondalla que crema en el foc.

Fotografies inexistents d’una imatge que apareix entre boires.

Paraules de terres remotes
evocades sota raigs de llum de tonalitats nocturnes.

Redescobrir sense esquivar
ferides suscitades per l’erosió del temps
d’arrels i braços que s’obren.

Per mullar-se sota una pluja gèlida
de gotes metàl·liques
i llàgrimes de cera fosa sobre paper cartró
que perdonen sent absent de culpa.

                                                                                                                              Mar Font 
Converses a tres

Converses a tres
embolcallades per aromes de cacau.

Riures naïf color de gespa
comprensius i en tonalitat major.

Sinceritat flotant
en una distància pròxima.

Platges de sorra fina i
lectures comentades sota un sol de primavera etern.

Llàgrimes compartides
entre abraçades silencioses.

Copes de vi sense fons
fermentat de paraules rosades.

Fruita àcida endolcida
en vetllades absents de temps.

Poder ser jo, crisàlide daurada,
i sentir-te tu en elles.
                                 
                                         Mar Font

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada